N. 135 – Nadal’15
De Natzaret a Betlem m’agrada sentir-me acompanyat per Maria. A mesura que s’acosta la festa de Nadal m’hi sento bé al costat de la Mare de Déu.
Primer de tot perquè Maria té un pas normal, no el fa massa llarg ni massa curt. No el fa de pressa perquè es deixaria molta gent pel camí i tampoc el fa curt perquè semblaria que anar cap a betlem no és important.
Pel camí Maria no parla gaire perquè al caminar, si parles perds les forces. De tant en tant diu alguna pregària: “El Senyor és el meu pastor, no em manca res” i “em sento com un nen a la falda de la mare tot esperant els vostres dons,” i encara, “quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor.”
Cert que el temple és la casa del Senyor però per uns quants dies és Betlem la casa del Senyor. Ho és aquella establia i els seus atris són el camp dels pastors on s’anuncia la Bona Nova del naixement de Jesús.
M’agrada atansar-me al Nadal, però no ho faig sol, vaig amb Maria, i quan dic Maria vull dir tota l’Església que cada vespre canta amb la Mare de Déu: “La meva ànima magnifica el Senyor i el meu esperit celebra Déu que em salva.” Jo també recito cada tarda aquest cant perquè és el cant de Maria, el cant de l’Església, el cant d’haver conegut el Salvador i de tenir-lo enmig nostre perquè caminant, caminant, ja som a Betlem i Jesús neix.
Visquem tots amb joia aquests dies sants.
De tot cor, Bon Nadal!
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector.
