N. 70 – Nadal’10
Benvolguts,
M’imagino Betlem, el poble de David, i el poble de Jesús. Un poble petit com tants de la terra de llavors i d’ara. Ple d’estrelles al cel. Estrelles que admiren i parlen, que canten i s’abracen. En una paraula el cel té vida, perquè a la terra hi ha la Vida.
M’imagino també amb molts camins que hi porten, camins de muntanya i camins amples, dreceres i passos de ferradura, camins diferents perquè els qui hi van també són diferents.
M’imagino encara amb cases emblanquinades perquè Betlem, encara que sigui petit, és un poble noble. Allí hi va néixer un rei i allí hi ha de néixer el veritable Rei, el qui porta el Regne de Déu perquè Ell mateix és el Regne que es troba enmig de nosaltres.
Finalment Betlem me l’imagino ple de gent per raó del cens que va dictar Cèsar August, però aquella nit hi han fet cap els pastors, que vivien al ras. Són els qui entenen millor aquella parella que quasi bé ha de fer vida al ras perquè Jesús no ha de tenir un lloc on recolzar el cap.
I, m’ho deixava, m’imagino Betlem amb Maria i Josep, i l’Infant Jesús que acaba de néixer. Es troben a fora del poble però són el centre, no només del poble de David, sinó del món i el centre del temps perquè per Nadal, a Betlem, ha esdevingut la plenitud del temps.
De tot cor, BON NADAL!
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector.
