“El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum.” (Is 9,1) Així comença el profeta Isaïes la Nit de Nadal. Es una bona imatge: enmig de la nit, en plena fosca s’anuncia i es veu una llum.
Quan sembla que tot es fosca el creient, amb els ulls de la fe, resta il·luminat. Tota la seva vida té sentit i el camí es fa clar.
El Nen de Betlem ho il·lumina tot. Acaba de néixer i ja ens parla de vida, de camí, de pa, de llum, de porta i de resurrecció. Tot just acaba de néixer Ell mateix esdevé llum; ja no és promesa, és realitat.
Tantes coses que ens pretenen il·luminar, que volen ser guia i tanmateix no se’n surten. Esdevenen caduques i fràgils. Però, Jesús, el Fill de Maria, perquè és la plenitud ens porta la plenitud de la vida i això ens omple. El cor es pacifica, les intencions prenen una direcció optima i el pensament dibuixa bons propòsits.
Avui restem il·luminats. Es la mateixa Llum de Betlem, i és nova perquè l’acollim com ho feren Maria i Josep, els pastors i els Mags.
D’ençà de Jesús la vida d’ells va ser diferent. També ho és la nostra d’ençà del baptisme.
De tot cor, Bon Nadal!
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector.
