Arxius diaris 1 de desembre de 2017

N. 83 – Desembre’11

Benvolguts,

amb l’Advent comença un nou temps, una nova etapa. Podem dir que l’Advent és una porta de quatre arcs successius, com les portalades romàniques que cada un té un motiu esculpit.

També el nostre Advent té un motiu cada diumenge: la vigilància, la conversió, l’estar a punt, la resposta generosa a imatge de la Mare de Déu.

Com és la porta de l’Advent d’enguany? Us diria que serà més ampla com millor visquem la pregària al fons del cor, més neta com millor celebrem el sagrament de la penitència, més equilibrada com millor assaborim l’evangeli.

Una porta novament espaiosa i oberta, per la qual no només hi ha passa Jesús sinó que hi passen tants i tants germans nostres, els qui trobem cada dia pel camí. Jesús es troba en cadascú d’ells...

N. 84 – Nadal’11

Benvolguts,

l’evangeli de sant Lluc, en la narració del naixement de Jesús, amb gran sobrietat ens diu que Maria, després d’haver donat a llum al seu primogènit, “el faixà i el posà en una menjadora perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal.”

En aquest Nadal m’he fixat en aquesta frase tan senzilla: “i el posà en una menjadora.” La Mare de Déu va posar el seu fill al lloc que tenia més a prop i al lloc que el podia acollir: una menjadora, on habitualment saciaven la fam els animals.

L’evangeli, tant actual avui, a on el posem? Naturalment que primer de tot el posem dins el nostre cor, especialment quan l’escoltem amb esperit de conversió sabent que és vida per a nosaltres...

N. 87 – Març’12

Benvolguts,

Avançant en les propostes pastorals diocesanes s’escau posar en marxa els Grups de Vida Cristiana. En què consisteixen? Senzillament oferir, des de la parròquia, els mitjans perquè els laics visquin l’espiritualitat d’una manera viva i així amarar de l’evangeli els llocs on viuen.

El Vaticà II reconeix de manera explicita l’Acció Catòlica com el mitjà per dur-ho a terme, el Concili Provincial Tarraconense urgeix que es treballi perquè els laics tinguin una formació i una vivència cristiana. I encara, l’arquebisbe Jaume, en una carta adreçada als preveres, religiosos i laics, es referma en aquest sentit.

A la parròquia n’hem parlat durant dos consells de pastoral: en un el consiliari de l’apostolat laïcal, Mn...

N. 88 – Setmana Santa’12

El camí del Calvari és curt i la vegada és llarg.

És curt perquè va des del Pretori, el lloc del judici, fins a la petita muntanya fora les muralles de Jerusalem; però a la vegada aquest camí esdevé llarg perquè és l’itinerari de tota la vida.

El camí de la creu comença amb el plor al néixer, un dolor d’enyorament del temps passat en el sí de la mare. I des d’aleshores tot són proves que s’han de superar, amb la companyia, amb els bons exemples, amb paraules d’ànim, però sobretot amb la presència del qui fa aquest camí, del qui l’ha fet per tu i per mi, de Jesús que t’acompanya des del moment del baptisme, amb la creu que el ministre marca al front.

És una creu simbòlica però que resulta real: la malaltia, els desencisos, les crisi...

N. 90 – Maig’12

Benvolguts,

Tots els diumenges de maig i dos de juny la parròquia s’engalana per les primeres comunions, 45 nens rebran Jesús per primera vegada.

Han seguit la catequesi durant dos cursos i ens hem afanyat per mostrar-los-hi el goig de la fe. Cada mes ens hem reunit amb els pares per tal de vetllar pel seguiment religiós dels seus fills.

I ara Jesús té la paraula. Ell és el centre. Per Ell els hem preparats i Ell els visita.

La taula de la parròquia s’engrandeix perquè són més els qui participaran de l’Eucaristia. No sols de la primera part escoltant la Paraula, sinó que també participaran com els grans del qui és el Pa de Vida i aliment de pelegrins en aquest món.

El goig dels nens s‘estén als familiars, catequistes i als mossens per viure una autèntica...