Arxius diaris 1 de desembre de 2017

N. 115 – Abril’14

Benvolguts,

El sagrament del baptisme, que ens fa fills de Déu, s’inicia amb la creu que el ministre fa al front del qui serà batejat. Aquesta creu ja no el deixarà mai.

I quina és aquesta creu?

En primer lloc és la creu del caràcter, innat des del moment de la concepció. El caràcter és per a cadascú de nosaltres un misteri que a cops ens traeix.

Una altra creu és la manera pessimista de mirar el món: veure sols les coses dolentes, fixar-nos només en els aspectes negatius. Veure només el costat fosc de les persones. És com portar uns ulleres fosques que no ens deixen veure-hi clar.

Un altra creu és la malaltia i la vellesa que es va incorporant a les persones com una pell que no es pot treure...

N. 116 – Maig’14

Benvolguts,

A la dita popular “al maig cada dia un raig” hi podem afegir: “un raig de Pasqua.”

Un raig és el de la pregària del matí, per molts són els laudes que encomanen la joia del Ressuscitat. Un altre raig és la Paraula de Déu que ens instrueix: els Fets dels Apòstols, el llibre de l’Apocalipsi i sobretot l’evangeli de sant Joan. L’altre raig són els sagraments, especialment el baptisme i l’eucaristia: molts infants són batejats en aquest temps i molts nens reben la comunió per primera vegada. Podem dir que cada dia hi ha un raig de Pasqua. I encara, la Mare de Déu que al maig la devoció popular la invoca d’una manera joiosa...

N. 117 – Juny’14

Benvolguts,

El dissabte 7 de juny es celebra a Banyoles l’Aplec de l’Esperit amb el lema ÉS EL SENYOR. Aquestes paraules manifesten la descoberta que feu sant Joan, de Jesús Ressuscitat al llac de Tiberíades.

Els deixebles tristos i desencisats van retornar a les seves feines. Jesús, però, els va a cercar i els troba quan intentaven pescar. És aleshores quan sant Joan, el deixeble estimat, se n’adona que aquell estrany que hi havia a la platja era Jesús. I exclama ple de joia: “És el Senyor.”

A nosaltres avui també ens toca descobrir Jesús entremig de la gent, de les activitats i a l’Església per cridar: “És el senyor...

N. 118 – Juliol-agost’14

Benvolguts,

La nostra parròquia comença un nou cicle. Després de dos anys i tres mesos Mn. Daniel ens deixa. L’edat, barrejada amb la malaltia, ha fet que hagi anat a una altra residència per rebre les atencions necessàries en aquest tram de la vida.

Durant aquest temps Mn. Daniel ens ha ajudat però sobretot, ha omplert la casa: amb la seva presència, amb la seva conversa i amb la seva pregària. Per això li estem molt agraïts. Ha estat atent a les trucades, a les visites i al qui demanava alguna cosa; ha donat conversa a coneguts i desconeguts, a propis i estranys, tot i que a la parròquia no ni ha ningú estrany, tots som de casa; finalment, i sobretot, ha celebrat i ha pregat individualment i comunitària.

Ara el trobarem a faltar i ens haurem d’orga...

N. 119 – Setembre’14

Benvolguts,

a Tarragona, el mes de setembre, tots els ressons són de Santa Tecla. Tot resta encarat vers la celebració popular i joiosa de la nostra patrona.

La santa se’ns mostra primer de tot com a companya, i més que companya, deixebla de sant Pau, de l’apòstol que va estendre l’evangeli a gran part de l’Imperi i no estalvià paraules, ni escriptura, ni passos per anunciar Jesucrist.

La deixebla se’ns presenta com a testimoni, com a màrtir. La fe en Jesucrist li suposà dificultats i lluites. Primer amb els de casa seva, que no comprengueren que passés a una altra manera de veure la vida i sobretot a viure-la, com Jesucrist, el seu Senyor.

I encara Santa Tecla se’ns manifesta com a patrona, com a exemple i guia; és a dir, model i protectora...