Arxius mensuals desembre 2017

N. 81 – Octubre’11

Benvolguts,
novament s’obren les portes del Seminari Menor. Després d’un temps de reflexió el Sr. Arquebisbe ha nomenat Mn. Joan Anton Cedó, rector; i a Mn. Xavier Roig i Mn. Simó Gras, formadors; dedicats als nois que sentin la crida al ministeri presbiteral.

Déu continua cridant, i en aquesta crida hi ha la del ministeri de prevere. El Seminari Menor és una possibilitat per a que els qui intueixen la crida de Déu la pugin contrastar amb els formadors i els altres nois, i examinin si aquest és el seu camí.

Cadascú de nosaltres ha de fer arribar als adolescents i joves les paraules de Jesús: “La collita és abundant i el segadors són pocs. Demaneu a l‘amo dels sembrats que hi enviï més segadors.”

En la mesura que valorem el ministeri de prevere se...

N. 83 – Desembre’11

Benvolguts,

amb l’Advent comença un nou temps, una nova etapa. Podem dir que l’Advent és una porta de quatre arcs successius, com les portalades romàniques que cada un té un motiu esculpit.

També el nostre Advent té un motiu cada diumenge: la vigilància, la conversió, l’estar a punt, la resposta generosa a imatge de la Mare de Déu.

Com és la porta de l’Advent d’enguany? Us diria que serà més ampla com millor visquem la pregària al fons del cor, més neta com millor celebrem el sagrament de la penitència, més equilibrada com millor assaborim l’evangeli.

Una porta novament espaiosa i oberta, per la qual no només hi ha passa Jesús sinó que hi passen tants i tants germans nostres, els qui trobem cada dia pel camí. Jesús es troba en cadascú d’ells...

N. 84 – Nadal’11

Benvolguts,

l’evangeli de sant Lluc, en la narració del naixement de Jesús, amb gran sobrietat ens diu que Maria, després d’haver donat a llum al seu primogènit, “el faixà i el posà en una menjadora perquè no hi havia lloc per a ells a l’hostal.”

En aquest Nadal m’he fixat en aquesta frase tan senzilla: “i el posà en una menjadora.” La Mare de Déu va posar el seu fill al lloc que tenia més a prop i al lloc que el podia acollir: una menjadora, on habitualment saciaven la fam els animals.

L’evangeli, tant actual avui, a on el posem? Naturalment que primer de tot el posem dins el nostre cor, especialment quan l’escoltem amb esperit de conversió sabent que és vida per a nosaltres...

N. 87 – Març’12

Benvolguts,

Avançant en les propostes pastorals diocesanes s’escau posar en marxa els Grups de Vida Cristiana. En què consisteixen? Senzillament oferir, des de la parròquia, els mitjans perquè els laics visquin l’espiritualitat d’una manera viva i així amarar de l’evangeli els llocs on viuen.

El Vaticà II reconeix de manera explicita l’Acció Catòlica com el mitjà per dur-ho a terme, el Concili Provincial Tarraconense urgeix que es treballi perquè els laics tinguin una formació i una vivència cristiana. I encara, l’arquebisbe Jaume, en una carta adreçada als preveres, religiosos i laics, es referma en aquest sentit.

A la parròquia n’hem parlat durant dos consells de pastoral: en un el consiliari de l’apostolat laïcal, Mn...

N. 88 – Setmana Santa’12

El camí del Calvari és curt i la vegada és llarg.

És curt perquè va des del Pretori, el lloc del judici, fins a la petita muntanya fora les muralles de Jerusalem; però a la vegada aquest camí esdevé llarg perquè és l’itinerari de tota la vida.

El camí de la creu comença amb el plor al néixer, un dolor d’enyorament del temps passat en el sí de la mare. I des d’aleshores tot són proves que s’han de superar, amb la companyia, amb els bons exemples, amb paraules d’ànim, però sobretot amb la presència del qui fa aquest camí, del qui l’ha fet per tu i per mi, de Jesús que t’acompanya des del moment del baptisme, amb la creu que el ministre marca al front.

És una creu simbòlica però que resulta real: la malaltia, els desencisos, les crisi...