Senyor sant Jordi, encara us resten molts dracs amb els quals combatre, tots ells fills d’aquell que vàreu vèncer. Avui no agrada sentir parlar del pecat, però no hi ha dubte que la intol·lerància, la malfiança, l’enveja, l’odi, la mentida, el menyspreu o el racisme són els seus fills, alguns d’una nissaga inabastable, infinita.

I la veritat és que nosaltres no us ajudem gaire en aquesta lluita, perquè més aviat sentim simpatia dels vostres enemics, ja que ens ofereixen una vida més planera que no pas la de compromís que vàreu acceptar i seguir.

Això no obstant, ens cal tenir confiança i pensar que no us ho fareu tot sol contra aquesta colla de dracs...

L’evangeli de sant lluc enguany, al camí del Calvari ens proposa un nom: Simó de Cirene; un objecte: la creu; i una actitud: darrere d’ell.

Us convido en aquests temps de Setmana Santa a flexionar sobre aquestes tres paraules.

El nom de Simó de Cirena, per qui es podria canviar? Pel teu? T’hi atreveixes? Pensa que la muntanya del Calvari és dreta i el dia és llarg i ja saps què i passa allà dalt.

I per objecte què vols prendre? Segur que vols prendre la creu o millor vols continuar amb la targeta del banc que et dona seguretat o bé el mòbil que et fa tanta companyia? Tanmateix l’evangeli ens parla de la creu.

Finalment, l’actitud. Lluc remar que anava darrera d’ell. Ni al costa, ni al davant, ni a molta distància. Segurament sense córrer, amb pas pausat i sense aturar-se...

Textos per a reflexionar