N. 151-152 – Setmana Santa’17
Quina intuïció va tenir la dona de Pilat! Quanta raó tenia. Per què havia de fer cas d’aquest “just”? Millor que no s’hi hagués entretingut tant. Tot plegat era un desconegut de Galilea que hagués passat com un sense nom dins la història.
Però Pilat s’hi va entretenir massa. Fins i tot li preguntà: “què és la veritat?” Però Jesús no estava per discussions. Ell venia a portar una realitat nova, una nova vida i a donar un nou sentit a la l’existència.
La dona de Pilat amb discreció va voler allunyar el seu marit del “parany” de Jesús. Sense ni adonar-se’n l’anomenava “just.” Havia tingut un somni que l’inquietà molt.
Només la seva presència imposava perquè “ets el més bell de tots els homes.” I la seva paraula es feia escoltar car “parlava amb autoritat.” I sobretot les seves obres perquè eren les obres del Pare, ja que Jesús no venia pel seu compte sinó que actuava en nom del qui l’havia enviat.
Jesús, no em puc desentendre de tu. Ets el Just, el Sant de Déu, el Messies, el Senyor de la glòria que ha entrat en els meus somnis però sobretot en la meva realitat per dir-me que m’estimes i em salves.
Una Santa Pasqua de Resurrecció us desitja
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector
