N. 122 – Desembre’14
Els creients en Jesús estem plens d’esperança. És una virtut fonamental: esperem activament i joiosa. Esperem amb els qui han esperat: Abraham, Moisès, Isaïes, Joan Baptista, Maria i Josep. Esperem també amb els homes i dones de tots els temps que han cregut que Déu regnaria, que establiria el seu reialme i que retornaria la pau.
L’espera s’ha concretat en un infant i hem quedat parats: un nen pot portar alguna cosa? Doncs sí! ha portat una nova era i un nou món, una nova manera d’entendre la vida i una nova manera de viure-la.
Ens hem apuntat a aquesta novetat perquè l’esperança és en Déu, que ens ha dit que Jesús és el seu Fill.
Avui esperem el seu Regne i ja vivim d’aquest Regne, esperem que Deu actuï i Déu ja actua, esperem que Jesús neixi i Ell ha ressuscitat. És el nou i definitiu naixement. Aquest Advent el viurem esperant i gaudint alhora ja que Ell ja és enmig nostre. Encara no us n’heu adonat?
Amb afecte,
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector.
