Apunt històric de la Parròquia
La Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona actualment ocupa la seu del que fou convent caputxí de Sant Fructuós.
És la més antiga, després de la de la Catedral.
El dia 5 de setembre de 1802 es va col·locar la primera pedra d’aquest convent. L’edifici que contemplem avui – amb les posteriors modificacions – es va inaugurar el 25 d’agost de 1805, i ocupà la mateixa superfície que ocupa l’actual església, dependències parroquials i la Cambra Agrària, ja que tot formava un mateix cos.
El convent de Sant Fructuós fou un dels millors convents que els caputxins tenien a Catalunya. L’any 1835, els caputxins, com altres religiosos, hagueren d’abandonar el convent. Ells ho feien el dia 27 de juliol de 1835.
Deixat el convent, se’n féu càrrec l’Ajuntament. Des del 1840 l’església quedà habilitada com a parròquia sota l’advocació de Sant Joan Baptista.
Del malmès arxiu antic de la parròquia, arran de la desastrosa guerra, hom pot extreure la data concreta de fundació: el decret d’erecció està segellat per l’Arquebisbe Antoni d’Echenove el dia 6 de juliol de 1847.
D’ençà del 1840 funcionava com a lloc de culte i n’era encarregat Mn. Bonaventura Homs, que seria també el primer rector.
L’any 1848 es celebrà per primera vegada la processó del Corpus, el Corpus famós de St. Joan, que per manament de l’Arquebisbe se celebraria el diumenge infra-octau de la solemnitat del Corpus. La processó tingué una continuïtat que arriba fins els nostres dies.
Fins fa pocs anys tenia un territori molt extens que després s’ha anat reduint. Del seu territori parroquial han nascut tres parròquies més: Sant Josep Obrer de Torreforta, Sant Pau i Santa Clara.
