Cant espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de I’ull nostre,
qu més ens podeu dâ en una altra vida?
Per’xo estic tan gelós deis ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre… i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits I’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué “-Atura’t”
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dio
per fê’ls eterns a dintre del meu cor!…
O és que aquest “fê etern” és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra, només del tem...
