N. 127 – Setmana Santa’15
Els evangelistes coincideixen que abans que comencés el repòs del dissabte s’havien de treure els cossos de la creu. Començava la festa i aquell any era Pasqua. A l’hora de retirar els cossos de les creus, i especialment el de Jesús, tot van ser facilitats.
Però quan aixeco els ulls i miro cap el Calvari encara hi veig creus i cossos morts que hi pengen:
N’hi ha de petits. Són cossos dels qui no hem deixat néixer. Dèiem que venien malforjats, que no estaven engendrats amb amor i treien llibertat dels qui decideixen.
També he vist els cossos dels nens que no arriben a grans, per manca d’aliment i de medicaments. Allí no hi arriba el menjar que es llença i els medicaments tenen un preu que els fan inaccessibles.
S’hi veu també els cossos de les conseqüències de les drogues, de l’alcohol i del tabac. Els negoci d’aquests productes són massa grans per a limitar-ne la producció i el consum.
Encara, hi ha cossos de morts per les guerres. Són de molts països. Alguns fins i tot d’Europa, que es vanta de ser el continent de la civilització.
S’hi entreveuen també els cossos del terrorisme i de la persecució religiosa que en ple segle XXI fa estralls a tantes contrades de la terra.
Desclavant Jesús de la creu s’hi fa un lloc per anar-hi penjant tants germans al llarg dels segles.
Senyor, en la teva Santa Resurrecció, creiem també en la resurrecció de la carn de tants germans que no els deixem viure. Kyire Eleison.
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector
