El sermó de la muntanya
El Sermó de la Muntanya em va fer recordar una cosa que havia après de petit: I’ensenyament de no venjar-me i no tornar mal per mal.
Em va impressionar vivament: el fet que Jesús havia vingut a establir una nova llei, no la d”‘ull per ull”, sinó la de rebre un altre cop si ens en dona- ven un. Per dintre meu vaig pensar que això no era el cristianisme, perquè la imatge que en tenia -el cristianisme- era la Ilibertat de tenir una ampolla de conyac en una mà i un bistec a I’altra.
El Sermó de la Muntanya em demostrà el meu error. A mesura que augmentava el meu contacte amb els veritables cristians, amb les persones que vivien per a Déu, vaig veure que el Sermó de la Muntanya era tot el cristianisme per a aquell que vol viure una vida cristiana. El Sermó de la Muntanya és el que m’ha fet estimar Jesús.
LLegint tota la història d’aquesta vida, des d’aquesta perspectiva, em sembla que el cristianisme encara no s’ha realitzat. Certament, encara que cantem “Glòria a Déu a dalt del cel i pau a la terra”, avui no hi ha ni glòria .a Déu ni pau a la terra.
Mentre això continuï essent una fam encara insatisfeta i mentre no haguem arrencat d’arrel la violència de la nostra civilització, Crist no haurà nascut encara. Quan la pau autèntica s’hagi establert, no necessitarem ja demostració: resplendirà en les nostres vides, no només individuals, sinó també col.lectives.
Qui s’abandona a Déu, que és Veritat, es converteix en el canal viu d’aquesta força de la Veritat, que és la pura expressió de l’Ànima. Practicar la no-violència és tenir la potència de la divinitat en nosaltres. Ens assemblem a Déu en la mesura que practiquem la no-violència. Els nombrosos fracassos que constatem no provénen de la Llei, sinó dels qui I’apliquen.
MAHATMA GANDHI