Senyor sant Jordi, encara us resten molts dracs amb els quals combatre, tots ells fills d’aquell que vàreu vèncer. Avui no agrada sentir parlar del pecat, però no hi ha dubte que la intol·lerància, la malfiança, l’enveja, l’odi, la mentida, el menyspreu o el racisme són els seus fills, alguns d’una nissaga inabastable, infinita.
I la veritat és que nosaltres no us ajudem gaire en aquesta lluita, perquè més aviat sentim simpatia dels vostres enemics, ja que ens ofereixen una vida més planera que no pas la de compromís que vàreu acceptar i seguir.
Això no obstant, ens cal tenir confiança i pensar que no us ho fareu tot sol contra aquesta colla de dracs. No oblidem que en aquest mateix més s’escau l’esclat joiós de la Pasqua (21 d’abril), cim gloriós del terrible Via Crucis que va acceptar Crist per alliberar-nos del Mal i redimir-nos. El sacrifici de Jesucrist, un Déu que ens estima tant que va voler fer-se home per salvar-nos, no pot restar estèril.
I aquest mes s’escau també l solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril), celestial mitjancera de la nostra terra catalana, de la qual vós sou el patró (23 d’abril). Amb semblants intercessors no podem sinó seguir el nostre camí, rere Jesús, amb el cor il,lusionat i esperançat.
