N. 132 – Octubre’15
Benvolguts,
Fa uns cinquanta anys, als anys 60, crèiem que el món aniria més bé: els estats eren reconeguts en els seus drets, la solidaritat anava creixent. Semblava que les guerres desapareixerien i que la fam o bé s’extingiria o bé es reduiria.
Però a començament del segle XXI ens adonem que el món no va millor: la fam minva però no desapareix, les guerres continuen i les injustícies són ben paleses.
Avui vivim una realitat que mai haguéssim sospitat: milers de persones fugen dels seus països empesos per la guerra i el terrorisme. Una part important d’aquests fugitius són cristians.
Nosaltres estem tan perplexos que no sabem què fer. Les autoritats també estan desbordades però tanmateix hem de reconèixer que la terra és per a tots i que els béns de la terra són per a tots els homes; i que el que tenim a les nostres mans ho hem de compartir.
Déu ha fet que compartim els béns que ell ens ha donat: la creació i a la vegada Ell ha volgut compartir amb nosaltres el que vivim. Ho ha fet amb Jesús de Natzaret. Quina és la resposta que donem davant els nostres germans que són perseguits a casa seva i no tenen on anar?
Caritas té una ingent tasca i amb la nostra col·laboració hem de fer possible que els refugiats tinguin un lloc. Al compartir reproduïm el que Déu ha fet amb la creació i el que Jesucrist ha viscut enmig nostre. Cert que “els seus no l’han acollit, però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu” (Jn 1, 11-12).
En el Senyor Jesús,
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector.
