Arxius diaris 30 de novembre de 2017

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d’entendre.

Els infants de l’Índia preguntaran: “Què vol dir fam?”

Els infants d’Alabama preguntaran: “Què vol dir segregació racial?”

Els infants d’Hiroshima diran estranyats: “Què vol dir bomba atòmica?”

Els infants del meu poble demanaran: “Què vol dir dictadura?”

I els nens a totes les escoles diran: “Què és una guerra?”

Tu els donaràs una resposta i els diràs: “Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari.”

Jean Debruynne

Llegir més

Discurs de Seattle, cap de la tribu Duwamish

Discurs de Seattle, cap de la tribu Duwamish
(Estat de Washington, 1885)
   

“El gran cabdill de Washington ha parlat, desitja comprar la nostra terra. El gran cabdill ha dit també unes paraules d’amistat i de pau. Està molt bé de la seva banda, ja que nosaltres sabem que a ell no li cal la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè sabem que si no venem la nostra terra, l’home blanc vindrà amb els seus fusells i en prendrà possessió.”

“Com us és possible, a vosaltres, de comprar, o a nosaltres, de vendre, l’aire, l’escalf del nostre sòl? No ens en sabem avenir. Nosaltres no posseïm pas l’aire vibrant ni l’aigua que clapoteja; ¿com, llavors, ens els podeu comprar? Quan arribi l’hora, prendrem la decisió que fa al cas. Però això no serà fàcil...

Llegir més

La Comunitat

LA COMUNITAT    

Una comunitat val
si és de Jesús.

Si parla de Jesús
i no de les reunions que fa o deixa de fer.

Si anuncia Jesús
i no s’anuncia a ella mateixa.

Si es gloria de Jesús
i no dels seus mèrits.

Si s’aplega al voltant de Jesús
i no al voltant dels seus problemes.

Si s’obre per Jesús
i no perquè li interessa.

Si es recolza en Jesús
i no en les seves influències.

Si viu de Jesús
i no d’ella mateixa

Una comunitat no val res
si no és de Jesús.

Quan ha de fer propaganda dels mèrits propis,
quan ha d’anunciar que es reuneix
quan ha de nonar a conèixer què fa o no fa,
quan ha de passar llista dels membres que valen
quan s’estén en profit propi, quan viu de cara endins,
quan confia en les pròpies forces.
una comunitat no val res.

Una comunitat no s’ensorra perquè ...

Llegir més

Cant espiritual

Cant espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de I’ull nostre,
qu més ens podeu dâ en una altra vida?

Per’xo estic tan gelós deis ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre… i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits I’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué “-Atura’t”
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dio
per fê’ls eterns a dintre del meu cor!…
O és que aquest “fê etern” és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra, només del tem...

Llegir més

Cal arriscar

Cal arriscar    

Si I’home té por de caminar, que no deixi la mà de la mare.
Si té por de caure, que segui.
Si té por d’un accident, que deixi el cotxe al garatge.
Si li fa por d’enfilar-se per les muntanyes, que no es mogui del refugi.
Si té por que el paracaigudes no s’obrira, que no salti.
Si li fa por la tempesta, que no llevi l’àncora.
Si tem que no sobrà fer-se la casa, que es quedi amb els plànols.
Si té por d’equivocar-se pel camí, que d’estigui a casa.
Si tem l’esforç, el sacrifici i l’esdevenidor, que plegui de viure i, poruc, que es tanqui i s’arrupeixi…

D’aquesta manera.. .
Podrà sobreviure, però no serà un home,
que és d’homes arriscar raonablement la vida.
Podrà fer veure que estima, però no en sabrà gens,
perquè estimar és poder i voler arriscar la vida...

Llegir més