Nº 149 – Nadal-Gener ’17
Nadal embolcalla un misteri: el Misteri de Déu fet home, el de la seva presència en el món, el de la seva revelació més propera, més íntima i més familiar. Un misteri que no el podem abastar, ni el podem explicar. De fet ni el podem entendre.
Però Nadal ens ofereix tocar aquest Misteri. Durant uns dies la nostra mà toca el més incompressible, el més inexplicable, això que ningú mai hagués imaginat. El toquem en un infant, un nen petit acabat de néixer, un nen pobre i foraster, només amb la companyia dels més propers: Maria i Josep.
Les coses de Déu sempre són inabastables però nosaltres per Nadal traspassem el límit de la incomprensió, saltem la barrera de l’inexplicable i podem tocar el Misteri. Aquest continua essent Misteri però nosaltres ja som més propers de Déu, el sentim més a prop i fins l’estimem més.
Tot perquè Ell ens visita, no per un missatger sinó pel seu mateix Fill.
M’agrada abraçar el Misteri, em sento ple de joia quan escolto el Misteri i visc plenament la fe quan tinc dins meu el Misteri: l’abraço en l’Infant de Betlem, l’escolto en la seva Paraula, viva i eficaç, el tinc dins meu per l’eucaristia.
Continuarem avançat en el Misteri, però ja que l’hem tocat visquem el Misteri, el Misteri de Nadal.
De tot cor, Bon Nadal!
Mn. Jordi Figueras i Jové, rector.
